L’Institut Català de les Dones visibilitza més de 570 expertes en més de 170 professions

professional dona
L’Institut Català de les Dones (ICD) actualitza el Cercador d’Expertes com a  eina que facilita als mitjans de comunicació, les empreses, les institucions, les entitats, i al món acadèmic, la localització de dones per a incorporar-les com a expertes.
Amb l’objectiu d’impulsar la visualització del talent femení i l’apoderament laboral, social, econòmic i polític de les dones, el nou Cercador d’Expertes defineix una gran diversitat d’àmbits professionals i d’expertesa. Actualment compta amb 573 expertes donades d’alta, vinculades a un ventall de més de 170 professions.
La nova eina aposta per la innovació i s’adapta als entorns digitals actuals per connectar amb les noves realitats i necessitats de les dones. Permet la geolocalització, compartir els perfils a les xarxes socials i afegir-hi una fotografia.
Poden sol·licitar l’alta al Cercador d’Expertes totes les dones catalanes, o l’àmbit d’actuació professional de les quals sigui Catalunya, que compleixin els requisits. Per formar-ne part les expertes han de sol·licitar l’alta mitjançant un formulari on cal indicar els mèrits i càrrecs professionals/acadèmics; tenir una experiència professional mínima de 7 anys, formació específica, publicacions científiques o de divulgació, i/o un mínim de 3 projectes desenvolupats en el camp en qüestió. L’ICD podrà comprovar la veracitat de la informació aportada i reclamar documentació justificativa.
L’ICD és un organisme del Govern de la Generalitat de Catalunya, adscrit al departament de la Presidència, que lidera les polítiques per a la igualtat efectiva de dones. La Llei d’Igualtat efectiva de dones i homes obliga els poders públics a propiciar un marc favorable per a què les dones puguin aportar tot el seu potencial i participin en condicions d’igualtat efectiva. Aquests objectius també donen compliment a les directrius d’igualtat que determina l’Objectiu Nº 5 de l’Agenda 2030 de l’ONU.

Cursos emprèn i empresa març 2017

logo IPEP baixa 500 b

Aquest mes de març tenim programada una xerrada/conferència i  5 cursos dins l’àrea d’empresa i emprenedoria.

CONFERÈNCIA 

02 de març: Les 10 claus per augmentar beneficis i reduir l’estrés 

La conferència és a càrrec de Miquel Pino,  economista i mentor d’empresaris de petites i mitjanes empreses. En els darrers 25 anys ha ajudat a més de 1000 empresaris a millorar els seus resultats.  En aquesta conferència et donarà les 10 claus per augmentar els beneficis de la teva empresa, alhora que millores la teva qualitat de vida.

Descobreix com programar una actitud mental positiva, analitzar la gestió del teu negoci, crear riquesa, aprofundir en les vendes, definir els objectius, i moltes més coses…..

Al final de la xerrada hi haurà torn obert de preguntes on podràs resoldre tots els dubtes que tinguis.

Inscripció:  Formulari

Lloc: Centre Municipal d’Educació de Palafrugell

Hora: 18h

Conferència Gratuïta

CURSOS

Aquests abarquen diverses temàtiques per tal d’intentar satisfer les necessitats d’un major ventall de persones possibles, així tocarem TIC, ventes, emprenedoria i finances.

Els cursos són de:

06 de març : Google Analytics

Aprèn com es comporten els teus visitants quan arriben a la teva pàgina web.

13 de març: Elevator Pitch

Descobreix com despertar l’ interés del teu interlocutor en un mínim de temps.

16 de març: Vols emprendre?

Taller participatiu per a totes aquelles persones que volen emprendre per conèixer els aspectes a tenir en compte per assolir els seus objectius.

20 de març: Finanpolis

És un mètode innovador per a aprendre els conceptes financers a través d’un joc de taula.  Aprendràs com és la teva situació financera i descobriràs què has de mirar per saber si guanyes o perds diners.  Et sorprendrà!

27 de març: Com vendre més

Descobreix quines són les millors estratègies de venda i quines utilitzen els millors venedors.

Tots els cursos són gratuïts.

Lloc: Centre Municipal d’Educació de Palafrugell

Si vols més informació, descarrega’t el PDF adjunt

Inscripcions aquí :  formulari

+ INFORMACIÓ CURSOS

*Cursos dins el Programa Integral Foment de l’Emprenedoria 2017 amb el suport del Departament d’Empresa i Coneixement i el cofinançament del FSE

   

 

Converses amb dones emprenedores.

 Des de l’Espai Empresa i Emprenedoria de l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell, hem decidit iniciar un recull d’entrevistes per a donar visibilitat a la dona emprenedora del nostre territori.  L’objectiu és promoure i visualitzar el talent femení en l’àmbit empresarial i de l’emprenedoria, i d’aquesta manera a través de la seva experiència, ajudar a d’altres dones a perdre la por al fracàs i emprendre el seu camí.

Segons dades de l’informe Global Entrepreneurship Monitor (GEM) del 2015, es constata que hi ha un major nombre de dones emprenedores que volen iniciar un negoci.

La primera entrevista l’hem dedicat a la Clàudia Torrellas de La Clau Events & Weddings. És una jove empresària palafrugellenca, amb molta  il·lusió i empenta, que va fundar l’empresa el 2015 i segons la que el seu balanç no pot ser més que positiu.

 La Clau és una empresa que es dedica a organitzar casaments- Wedding Planner- i esdeveniments únics i amb molt d’encant .

 

#ipepempren #ipepempresa

*Programa Integral Foment de l’Emprenedoria 2016, amb el suport del Departament d’Empresa i Coneixement i el cofinançament del FSE.

Subvencions per l’adquisició d’empreses

logo_ccam

Has comprat o tens previst comprar una empresa del sector del comerç, serveis, artesania o moda durant l’any 2016?  Es subvenciona fins al 50% de la despesa amb un màxim de 3.000€! 

El Consorci de Comerç, Artesania i Moda de la Generalitat de Catalunya ha publicat les subvencions al comerç 2016 en les quals s’ha previst la subvenció d’adquisicions d’empreses durant el 2016 (Programa 2).

Destinataris: 
Empreses, físiques i jurídiques del sector del comerç, serveis, artesania o moda, que volen realitzar una compra-venda d’un establiment comercial a peu de carrer mantenint la línia de negoci.

S’entenen com empreses de serveis,  aquelles que presten les activitats següents :

  • Tallers mecànics
  • Serveis fotogràfics
  • Copisteries i arts gràfiques
  • Serveis de reparacions
  • Agències de viatges detallistes
  • Tintoreria i bugaderies
  • Perruqueria i salons d’estètica i bellesa
  • Bars i restaurants
  • Serveis de menjar preparat i càtering

S’entenen com empreses de comerç aquelles que presten les activitats empresarials de comerç al detall, quedant exclosos expressament els fabricants i majoristes que no realitzen venda al detall.

comerçartesaniaimoda

Requisits :

Que la inversió mínima subvencionable sigui de 1.000,00 euros.

En cas de compra, ser el titular del contracte de compra.

En cas de lloguer o autorització d’ús, ser el titular del contracte d’arrendament del local comercial o de la utilització de l’ús.

En cas de concessió administrativa, ser el titular de la concessió administrativa del local comercial

Es requerirà que el contracte de compra-venda sigui dins de l’exercici 2016.

Despeses subvencionables:

  • Les despeses generades per la compra, el lloguer o els tràmits de la concessió administrativa.
  • Les despeses derivades de l’obertura de l’establiment (obres, projecte d’interiorisme, instal·lacions, mobiliari, actuacions d’embelliment d’aparadors, etc.).

Quantia de la subvenció:
Es subvencionarà fins el 50% de la despesa documentada de compra-venda del negoci, amb un màxim de 3.000€ i sempre i quan la inversió mínima del projecte sigui de 1.000€.

Termini de sol·licitud:
Es podran presentar sol·licituds fins a l’exhauriment del pressupost destinat, amb límit de 31 de desembre de 2016. La tramitació de les sol·licituds procedirà per odre cronològic.

reempresa logo

El Centre de Reempresa de Catalunya no tramitarà les sol·licituds de les subvencions, però si hi esteu interessats, us podeu posar en contacte amb l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell (IPEP) com a punt d’atenció de Reempresa i us donarem més informació tel. 972 61 18 20; ipep@palafrugell.cat

Podeu consultar les bases aquí:

http://ccam.cat/ca/Cos/serveistramits:incentius:subvencions2015
 

catalunya empren març 2016

Emprenedoria Social

Emprenedo_social

L’emprenedoria social està definida pel GEM Especial Global Entrepreneurship Monitor com qualsevol iniciativa que té un objectiu social, ambiental o comunitari.

Aquest model d’emprenedoria treballa per resoldre problemes socials i mediambientals a través de la vessant empresarial i pot haver-hi o no afany de lucre, però està supeditat a la missió social que esdevé la finalitat principal de l’empresa. A més, ofereix noves oportunitats de negoci i de creació d’ocupació en el context actual. Des de fa temps, existeix un model d’empresa en el qual l’assoliment d’un impacte social, mediambiental i/o cultural positiu és l’objectiu principal de la seva activitat econòmica. Un model en el qual la venda d’un producte o servei és un mitjà per assolir un impacte positiu sobre les necessitats de la societat. Aquestes empreses són anomenades “empreses socials”.

D’aquesta manera els projectes d’emprenedoria social intenten combinar la viabilitat de negoci amb el compromís social.

Com indica l’Informe, el promig mundial dels adults entre 18 i 64 anys que estan en procés de crear una empresa social és del 3,2%, una xifra inferior al 7,6% dels que es troben en vies de posar en funcionament una startup amb finalitat comercial.

En un context de creixents desigualtats socials i cronificació de la precarietat, el sector no lucratiu ha assumit un paper fonamental a detectar i donar resposta a les necessitats socials no ateses pel sector públic i el mercat. És així com sorgeixen nous projectes d’emprenedoria social.

Els negocis iniciats pels emprenedors socials, han incrementat en la majoria de les regions del món, i cada vegada són més les persones que inicien negocis amb objectius de bé comú i no només amb la finalitat d’obtenir beneficis.

El sector no lucratiu ha assumit un paper fonamental en detectar i donar resposta a les necessitats socials no ateses pel mercat i pel sector públic i ha tingut una funció en la creació de valor social.  En aquest context han aparegut nous projectes d’emprenedoria social que pretenen aconseguir un impacte positiu en els col.lectius que pateixen una situació de marginació, identificant-ne les causes, analtizant les seves necessitats i proposant una sèrie de serveis i projectes que ajudin a satisfer aquestes necessitats. L’objectiu principal és generar canvis que impliquin els beneficiaris del procés i que aquests assumeixin part de la responsabilitat del projecte.

A Catalunya podem trobar moltes experiències d’emprenedoria social, un exemple seria Luz Rello Sánchez, que ha estat guardonada aquest 2016 per la Fundació Princesa de Girona en l’àmbit social per haver desenvolupat un model sostenible i replicable que utilitza la tecnologia per afrontar el repte social de la dislèxia, al servei del bé comú i amb un alt efecte multiplicador.  El 2014 el guardonat va ser Mohamed El Amrani (Marroc, 1992) que és el creador de l’Associació Xarxa de Convivència de Roses, i a més, aquest any la Universidad Europea de Madrid i la International Youth Fondation el van guardonar amb el Premi Nacional Jove Emprenedor Social. La Xarxa de Convivència es dirigeix a joves en risc d’exclusió social o que formin part de famílies desestructurades, sobretot immigrants amb problemes d’integració i, en general, tota la ciutadania que aposti per un model de societat cohesionada.

Perfil de l’emprenedoria social

Els emprenedors socials de tot el món, el 55% són homes i el 45% són dones, que representa una diferencia menys acusada que en l’emprenedoria comercial on la diferencia en el món és de dos homes per cada dona emprenedora. Segons l’últim Informe GEM a Espanya, publicat el passat mes de maig, sis de cada deu persones emprenedores són homes i 4 són dones.

Segons l’autor principal de l’informe, l’emprenedoria social s’associa sovint als joves, que són idealistes per naturalesa; les persones entre 18 i 34 anys són més propenses a posar en funcionament organitzacions amb finalitat social.

Una de les causes que s’indica que moltes iniciatives es quedin pel camí, és la manca de finançament; des d’Ashoka España, la xarxa d’Emprenedors Socials més gran a nivel internacional, s’apunta que s’haurien de crear noves eines de finançament ja que la inversió tradicional i els mecanismes actuals no s’ajusten en aquest nou paradigme d’emprenedors que primen l’impacte social al benefici econòmic.

Els factors d’èxit d’un projecte d’emprenedoria social poden integrar els següents aspectes:

  1. Generar impacte social a través de la innovació en el model de gestió. És important aconseguir un compromis per a generar projectes en què les responsabilitats siguin compartides pels seus membres amb objectius comuns i compartits.
  2. Sostenibilitat económica i financera. Cal buscar un equilibri entre els objectius econòmics i socials mitjançant solucions innovadores als problemes de finançament.
  3. Potenciar el treball en xarxa. La col.laboració intersectorial i amb altres projectes d’emprenedoria és un element clau per aconseguir un impacte social més gran.
  4. Implicació en la comunitat. És important fer participar a la ciutadania, ja que es genera implicació en la detecció dels problemes socials que l’afecten i passen a formar part activa en la seva ressolució.
  5. Mesurar l’impacte social dels projectes. Cal analitzar si el projecte ha significat un canvi en la qualitat de vida dels col.lectius als que es dirigeix.
  6. Comunicació. Donar a conèixer els projectes d’emprenedoria social permet que la societat prengui cosnciència de la seva importància com a element de cohesió social i que es sensibilitzi sobre els problemes socials que l’afecten.

untitled-1

Des de la Generalitat de Catalunya es va posar en funcionament @EmprenSocial  que és un programa marc que té com objectius enfortir l’ecosistema de l’emprenedoria social amb la participació de les entitats i institucions sòcies i ampliar la visibilitat i la presència de l’emprenedoria social al conjunt de la societat catalana.

Podeu trobar-ne més información a:   http://www.emprenedoriasocial.cat/

catalunya empren març 2016

Conciliació laboral i familiar

L’informe de SAGE de 2015 sobre la conciliació de la vida laboral i familiar, i sobre quantes hores treballem de mitjana a les pimes espanyoles ens mostra que continuem treballant més hores que a la resta de països europeus.

El 18% dels enquestats en l’estudi, reconeix que supera les 40h de treball a la setmana. I el 68% dels participants van afirmar que treballen entre 36 i 40h setmanals.

Aquestes dades es dupliquen respecte al 2013, passant del 9% al 18%

La seva conclusió és que si hi hagués una racionalització d’horaris i es treballés amb una jornada contínua, es podria dur a terme una major conciliació familiar, atendre i disfrutar amb la família, etc.

Així mateix, segons l’informe publicat el desembre de 2015 per l’Institut de Política Familiar, la conciliació laboral i familiar a Espanya és cada vegada “més defectuosa” a causa de la incorporació dels dos cònjuges al mercat de treball i l’allargament dels horaris laborals.

En aquest informe, més de la meitat dels enquestats considera que, amb la incorporació de la dona al mercat laboral, es veuen perjudicats els fills menors al càrrec. Sobretot, quan aquesta té una jornada laboral completa.

Pel que fa a l’extensió de les hores de treball, 8 de cada 10 persones consideren que els horaris són “molt estrictes i que haurien de ser més flexibles”. A més, asseguren que els horaris de sortida “afecten negativament a la conciliació”.

A tots els països europeus s’esmorza a la mateixa hora que aquí, però es dina les 13h i normalment a les 20h ja han sopat.   El temps que aquí es destina per dinar és de dues hores, mentre que a la resta de llocs oscil·la entre els 45 minuts i una hora. Això provoca que la jornada laboral s’allargui fins les 19h o 20h del vespre, i per tant, aquí el sopar és a partir de les 21h-22h.

 img_como_conciliar_la_vida_laboral_y_la_familiar_3859_orig

Conciliació cada vegada més defectuosa

Segons dades publicades el 2014 per l’OCDE, Espanya treballa una mitjana de 1.689 hores a l’any, per sobre d’Alemanya (1.371), Holanda (1.425) o Dinamarca (1.438). A més, els treballadors espanyols només poden dedicar 3,3 hores de mitjana a la llar i a la família, sent les dones (amb 4,29 hores) les que dediquen més temps, gairebé el doble de temps que dediquen els homes (2,32 hores), segons xifres extretes per l’IPF.

Un de cada 9 treballadors tenen flexibilitat horària

Així mateix i pel que fa a la flexibilitat horària, tan sols 1 de cada 9 espanyols (l’ 11,9%) té horari flexible, el que fa que Espanya sigui, juntament amb Portugal, el país de la UE28 amb menys flexibilitat laboral. El nombre de persones que s’acull a la jornada parcial a Espanya (15,9%) està per sota de la mitjana europea (20,4%) i “molt per sota” de gairebé tots els països de la UE-15.

D’altra banda, la pràctica totalitat dels ocupats (92%) no fan servir mai el teletreball, el que situa Espanya també per sota de la mitjana de la UE28 (13,5%). Mentre hi ha bastants països de la UE28 on 1 de cada 4 persones té teletreball, a Espanya és d’1 cada 14 persones.

Suècia: jornada laboral de 6 hores

Recentment diverses empreses públiques sueques van aprovar un règim de jornada laboral de sis hores, una mesura que fins llavors i segons diversos directius, permet que els empleats siguin més productius i que hi hagi menys baixes laborals. A Suècia, no així com a Espanya, s’entén que qui treballa més enllà de les cinc de la tarda no sap organitzar-se o no és eficient i és mirat amb recel.

A més, els països nòrdics van ser els primers a portar a la pràctica els permisos parentals tant per  pares com per mares. Aquests permisos es denominen “segurs” parentals i persegueixen ser un suport financer tant a llarg com a curt termini.

Així, per a les parelles que acaben de tenir un fill, l’assegurança a Suècia reemplaça al seu antic salari i se’ls garanteix a cada un dels pares el retorn al mercat de treball després del permís. Aquest ‘segur’ dura 16 mesos (480 dies) amb una prestació del 80% del salari dels 390 primers dies, mentre que els 90 dies darrers es remuneren segons una quantia fixa garantida igual per a tothom.

Què aconseguiríem concentrant els nostres horaris?

Segons l’estudi de SAGE el 40% considera que tindria més temps lliure per dedicar a les seves aficions, el 31% creu que fins i tot suposaria un estalvi econòmic ja que podrien menjar a casa o haurien de fer menys viatges, i  un 25% també considera que milloraria l’ambient laboral i la qualitat en el lloc de treball.

Una jornada compacta, segons el baròmetre Conciliació Edenred-IESE 2012, es traduiria amb  un increment de la productivitat del 19%.  D’acord també amb aquest estudi, els treballadors d’aquestes organitzacions es senten 4 vegades més compromesos amb la seva empresa i menys disposats a canviar-se de feina cap a entorns que la dificulten sistemàticament.

 Els avantatges associats a les mesures de conciliació són molts i variats:

  • Millora del clima laboral.
  • Més nivell d’identificació i compromís dels treballadors amb els objectius corporatius.
  • Atracció i retenció del talent.
  • Estalvi de costos derivats de l’absentisme, baixes laborals i rotació no desitjada.
  • Millora de la imatge que l’empresa ofereix als seus clients, accionistes i a la societat.
  • Increment de la productivitat a través de la creativitat i la innovació. 

Tot i així, segons l’estudi del SAGE, un 11% de les pimes espanyoles no recolza aquestes mesures de conciliació. El 69% pensa que es disminuirien les seves vendes (especialment en negocis d’hostaleria i comerç), el 32% considera que representaria un increment de costos al haver de contractar més gent per cobrir un nou horari de servei, i un 5% creu que les jornades racionalitzades implicarien masses hores de treball sense interrupció.

Les empreses també apunten que les noves tecnologies són un factor clau per afavorir la conciliació laboral i familiar: el 20% opina que ajuden sense posar-hi cap objecció, i  el 58% de les pimes i autònoms considera que els dispositius mòbils ajuden en la conciliació, però que s’han de saber “apagar” en el moment adequat.

Amb aquestes dades podem tenir una visió general de la relació sociolaboral de les pimes d’Espanya, que formen el 99% del teixit empresarial del nostre país i el 64% de la força laboral. Un pensament compartit per diversos representants d’empreses espanyoles, que defensen la implementació de mesures governamentals que les faciliti per tal d’afavorir aquesta conciliació amb els seus treballadors.

Capitalització de l’atur

Què és?

És abonar en un sol pagament  l’import de la prestació de l’atur.

capitalització atur 2

És una mesura dirigida a fomentar i facilitar iniciatives d’ocupació autònoma, que consisteix a abonar la prestació d’atur de nivell contributiu als beneficiaris que tinguin la intenció d’iniciar una nova activitat com a treballadors autònoms, que vulguin constituir una cooperativa, o que s’incorporin, de manera estable, com a socis treballadors de cooperatives o de societats laborals.

Es tracta d’una mesura per fomentar i facilitar iniciatives d’ocupació autònoma a través de l’abonament del valor actual de l’import de la prestació d’atur de nivell contributiu per a les persones que en siguin beneficiàries i que pretenguin:

  • Incorporar-se de manera estable com a socis treballadors o de treball en cooperatives o societats laborals ja constituïdes o constituir-les, encara que s’hagi mantingut un vincle contractual previ amb aquestes.
  • Desenvolupar una activitat com a treballadors autònoms. No s’inclouran en aquest supòsit els que es constitueixin com a treballadors autònoms econòmicament dependents que subscriguin un contracte amb una empresa amb la qual hagin mantingut un vincle contractual previ immediatament anterior a la situació legal d’atur o pertanyent al mateix grup empresarial.
  • Destinar l’import a fer una aportació al capital social d’una entitat mercantil de nova constitució o constituïda en un termini màxim de 12 mesos anteriors a l’aportació, sempre que es posseeixi el control efectiu de la societat, s’hi exerceixi una activitat professional i es produeixi una alta en la Seguretat Social en el règim especial dels treballadors per compte propi o en el règim especial dels treballadors del mar.

Els requisits per a poder-la demanar són:

  • Ser beneficiari d’una prestació contributiva d’atur i tenir pendent de rebre en la data de sol·licitud, com a mínim, tres mensualitats. Els que siguin titulars del dret a la prestació per cessament d’activitat han de tenir pendent de percebre un període d’almenys sis mesos.
  • No haver fet ús d’aquest dret, en cap de les modalitats existents, durant els quatre anys immediatament anteriors.
  • Iniciar l’activitat en el termini màxim d’un mes des de la resolució de concessió del dret i, en tot cas, amb data posterior a la sol·licitud.
  • En cas d’haver impugnat davant la jurisdicció social el trencament de la relació laboral que dóna dret a la prestació d’atur la capitalització de la qual es sol·licita, no es pot presentar la sol·licitud de pagament únic fins després d’obtenir la resolució del procediment.
  • Els que en els 24 mesos anteriors a la sol·licitud del pagament únic hagin compatibilitzat el treball per compte propi amb la prestació d’atur de nivell contributiu no tindran dret a obtenir el pagament únic per constituir-se com a treballadors per compte propi o treballadors autònoms socis d’una societat mercantil.

Si esteu pensant a iniciar un treball per compte propi, us podeu beneficiar del pagament únic per muntar la vostra empresa!.

Si necessites ajuda per a fer la memòria o tens dubtes i vols més informació demana’ns hora de visita a :  972 61 18 20  o ipep@palafrugell.cat    i t’ajudarem sense cap cost.

Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell (IPEP)

Espai Empresa i Emprenedoria

 

Amb el suport del Departament d’Empresa i Coneixement i el cofinançament del FSE.

catalunya empren març 2016

La responsabilitat social a les empreses

Capcalera_RSCAT.jpg_438450764La RS és un model innovador de gestió de les empreses i organitzacions basat en criteris responsables en els àmbits econòmic, social i ambiental, que s’orienta a incrementar la seva competitivitat i fomentar el seu desenvolupament sostenible, alhora que contribueix a construir una societat millor.

El Llibre verd per al foment d’un marc europeu per a la responsabilitat social de les empreses  (Comunicació de la Comissió Europea de l’any 2001) defineix l’RSE com “la integració voluntària per part de les empreses de les qüestions socials i mediambientals en les operacions i en les relacions amb els grups d’interès: clients, proveïdors, treballadors, accionistes, la comunitat en què opera”.

Des de l’espai Empresa i Emprenedoria de l’IPEP que està dins el programa de Catalunya Emprèn i està cofinançat pel Departament d’Empresa i Coneixement i el Fons Social Europeu, es fomenta que les empreses creades tinguin en compte :

  • Criteris de responsabilitat social, productivitat i competitivitat, defensa i protecció del medi ambient i de qualitat dels productes o serveis que ofereixi, així com la igualtat d’oportunitats i la prevenció de riscos laborals.
  • El dret d’accessibilitat per a les persones amb discapacitat d’acord amb la Llei 13/2014, d’accessibilitat.

Podem distingir  molts tipus d’organitzacions, cadascuna amb característiques, activitats i circumstàncies que la diferencien de la resta.
Si anem una mica més enllà i identifiquem les característiques intrínseques d’una organització socialment responsable, podem destacar les pautes de conducta que aquestes porten a terme amb els seus grups d’interès.

  • Persones clients i consumidores.És responsabilitat de l’empresa comunicar de forma precisa i transparent què és i per a què serveix el bé a adquirir, així com informar dels riscos que hi ha implícits i com es veu afectat el consumidor/a en l’experiència d’ús. No s’ha d’enganyar ni privar d’informació sobre qualsevol característica, forma i origen de fabricació del bé i dels materials amb què es va fabricar el producte o es va realitzar el servei.
  • Persones treballadores.Cal identificar els factors clau relacionats amb les pràctiques laborals, tant des d’un punt de vista dels drets de les persones treballadores, com de polítiques de l’empresa per donar oportunitats de creixement professional,ocupació estable i de qualitat, igualtat d’oportunitats,  conciliació de la vida laboral i personal, seguretat i la salut en el treball, formació continuada, la participació de les persones en la presa de decisions…
  • Medi ambient.És necessari considerar com es veu afectat el medi ambient en termes de costos ecològics, de l’activitat de la nostra organització. S’ha de tenir en compte tot el cicle de vida del producte o servei: des de l’inici del procés productiu dels recursos materials i energètics utilitzats, així com els residus generats quan es crea el bé i l’impacte que generen totes les deixalles que s’associen a l’ús del producte; així com informar sobre la manera correcta  eliminar les deixalles que va generar el servei per aconseguir el menor impacte ambiental possible.   Les organitzacions han de contribuir al desenvolupament de les societats on operen: creant ocupació, col·laborant en millores de qualitat de vida de la comunitat, capacitant les persones en noves activitats productives, etc. Totes aquestes contribucions dependran de les necessitats de cada territori.
  • Empreses i persones proveïdores.Qualsevol empresa ha de mantenir un control determinat sobre els proveïdors, no és correcte afirmar: “com que la pràctica no la fa l’empresa, no en som responsables”. Algunes organitzacions consideren que per mitjà dels proveïdors és relativament senzill que les empreses facin coses sense assumir-ne la responsabilitat directa. Les empreses han d’influir i facilitar el procés a totes les organitzacions amb què es relacionen per tal que aquestes siguin socialment responsables i promoure les bones pràctiques.
  • Sector públic.Les organitzacions poden col·laborar amb les administracions públiques per assolir les metes de desenvolupament en els territoris on actua. Paral·lelament, les administracions públiques, com a organitzacions que actuen en la societat, han de vetllar per incorporar en la seva gestió les mateixes inquietuds que la resta d’agents socials i econòmics.
  • Competència.És necessari promoure la col·laboració entre organitzacions del mateix sector per tal d’assolir objectius realistes i sostenibles en el temps. En els darrers anys, existeix una tendència creixent a establir codis o directrius sectorials per a la gestió de l’RS. Això es deu al fet que moltes empreses han vist que, en el camp de l’RS, els competidors són un grup d’interès (stakeholder) essencial.
  • Persones propietàries – accionistes.L’empresa, com sempre, té el deure de vetllar pels interessos dels seus propietaris accionistes. Cal fomentar una total transparència en els canals de comunicació i una promoció de la participació en la presa de decisions. Desenvolupar l’RS redueix el risc de l’empresa, ja que els grups amb què es relaciona seran els seus principals aliats en els moments de crisi. D’altra banda, la productivitat i la fidelitat del consumidor augmenten amb una estratègia integral d’RS desenvolupada a l’empresa.

Podeu trobar més informació a : http://rscat.gencat.cat/ca/

catalunya empren març 2016

Torna el Saló de la Formació, l’Ocupació i l’Empresa del Baix Empordà amb més de 200 ofertes de feina!

Cartell Saló_baixa

Vine al Saló! Els dies 3 i 4 de març del 2016 torna el Saló de la Formació, l’Ocupació i l’Empresa del Baix Empordà, que per segon any consecutiu se celebrarà a Palafrugell. Ja són més de 200 les ofertes de treball que t’estan esperant. Ves a l’apartat Espai Entrevistes per conèixer aquestes ofertes i els horaris de les entrevistes!

IpepEmpresa ja té Facebook

img_ipepempresaL’iPEP crea la nova pàgina de Facebook.com/ipepempresa amb l’objectiu de facilitar un accés més àgil a la informació per persones empreendores i empreses. El nou espai comptarà amb la publicació de notícies sobre canvis normatius, subvencions, formació, networking, noves oportunitats i activitats de la Xarxa Catalunya Emprèn, entre d’altres sorpreses.