El Racó de Pensar és una secció amb la qual, des de l’IPEP, pretenem mirar-nos a nosaltres mateixos amb ulls crítics i incisius, fent un esforç per qüestionar, pas imprescindible per millorar, la nostra tasca diària com a gestors públics.

Del 15 de gener al 20 de març d’enguany se celebra la 25a edició de La Garoinada, una campanya gastronòmica pionera a la nostra comarca. L’èxit de La Garoinada rau en el fet que es va crear pensant molt acuradament per què es feia la campanya i quins eren els seus objectius. El que es pretenia era donar a conèixer la cultura gastronòmica en general, en una època -principis dels anys 90 del segle passat- en la que el boom de la gastronomia amb fenòmens com el del Bulli o El Celler de Can Roca encara no havia fet eclosió a casa nostra. I, per fer-ho, s’havia de generar una nova necessitat gastronòmica de qualitat.

 La Garoinada ven l’excepcionalitat del producte, la sensació i la necessitat de provar/tastar allò que es promociona –les garoines- en el moment que es promociona, perquè sinó no es pot fer en cap altre moment de l'any. I és que una característica essencial de les campanyes gastronòmiques, almenys les primeres organitzades als anys 90, era l'obsessió per aconseguir que la campanya fos un instrument d'atracció per sí sol. O sigui, un factor de la ja tant gastada i mal usada desestacionalització.

I, per últim, el que es pretenia era que anant a un restaurant que participés de la campanya es gaudís d’una experiència especial, única, amb un discurs i una estètica particular que distingís la visita a la que hom pot fer-hi un dia qualsevol. Altra volta, la clau de tot rau en la qualitat.

Perquè aquest model de qualitat funcioni, és imprescindible aplicar un model de gestió compartida entre ens públics i privats, doncs un ens públic per sí sol no pot discriminar quins establiments poden participar de la campanya i quins no per motius de qualitat. Amb la fórmula del cofinançament, els restaurants participants han d’aportar en forma de col·laboració una part del pressupost.

Fa 25 anys La Garoinada fou una campanya pionera. Per descomptat, tot allò que funciona té les seves còpies. Avui, pràcticament la totalitat dels municipis turístics de la nostra zona tenen una campanya gastronòmica o una altra. Tantes, que en molts casos aquestes campanyes han perdut totalment el sentit. Si un municipi fa campanyes gastronòmiques la major part de l'any, aquestes deixen de ser excepcionals i perden una part molt important del seu atractiu. Des de l’IPEP ens enorgullim de que campanyes que han nascut aquí s’estenguin arreu, com nosaltres fem servir idees d’altres. Això sí, pel bé comú, intentem tots plegats fer bé les coses. Tots hi sortim guanyant.

Si la campanya gastronòmica es promou en un moment de l'any on ja hi ha molts visitants i la demanda dels restaurants per si sols ja és alta, no té sentit esmerçar recursos públics en una campanya gastronòmica, perquè els diners emprats no tenen l'efecte multiplicador que es presumeix quan s'utilitzen recursos públics per promocionar quelcom. Cada euro gastat en un restaurant el mes de gener té molt més valor que l'euro gastat el mes d'agost. La campanya gastronòmica de La Garoinada va aconseguir els primers anys que els restaurants de Palafrugell garantissin una temporada més llarga amb els conseqüents beneficis per a la qualitat dels llocs de treball, i la sensació que a l'hivern el municipi no resta tancat.

La qualitat, l'efecte crida d'una campanya, no pot fer oblidar que es tracta d'una iniciativa col·lectiva de municipi i un grup de restaurants, per tant el cost indirecte de tenir restaurants que no garanteixen un llindar mínim de qualitat o no compleixen les normes aprovades entre tots (dies d'obertura, servir el producte o plat de la campanya sempre que tenim obert, donar els materials de la campanya, receptaris, etc.) és molt perjudicial tant pel col·lectiu com pel municipi.

Capítol a part mereixen els oportunistes, aquells que van a la seva. La seva miopia no els permet veure que vendre garoines aprofitant l'empenta de la campanya i l'acció promocional que se’n desprèn és d'un oportunisme en sentit negatiu important. En realitat fan més mal al seu negoci i al municipi del que es pensen, perquè ajuden a projectar un destí turístic poc solidari. Per no parlar que els restaurants de La Garoinada compleixen escrupolosament amb la traçabilitat i la legalitat del producte (la garoina), mentre que els oportunistes en gran part venen producte furtiu. Ah!, i no poden ser inspeccionats perquè només obren el cap de setmana.

És doncs un bon moment per ressaltar el valor dels restaurants que any rere any formen part del col·lectiu, compleixen amb els requisits de la campanya i són solidaris amb la seva aportació econòmica.

La Garoinada celebra 25 anys, i fins avui estem constantment reinventant la nostra campanya perquè el seu cicle de vida com a producte gastronòmic no s'estanqui mai. Fa uns anys hi vam incorporar el valor afegit d'acompanyar l'àpat amb fórmules de paquet amb el dormir i la descoberta de l'entorn natural, patrimonial i cultural. Una aposta que ha permès generar demanda per a una planta hotelera que els mesos de gener, febrer i març li costa molt sobreviure. Això concorda molt amb la filosofia i objectius primigenis dels anys 90, i és la prova que, fent bé les coses, el conjunt hi surt guanyant.