Conciliació laboral i familiar

L’informe de SAGE de 2015 sobre la conciliació de la vida laboral i familiar, i sobre quantes hores treballem de mitjana a les pimes espanyoles ens mostra que continuem treballant més hores que a la resta de països europeus.

El 18% dels enquestats en l’estudi, reconeix que supera les 40h de treball a la setmana. I el 68% dels participants van afirmar que treballen entre 36 i 40h setmanals.

Aquestes dades es dupliquen respecte al 2013, passant del 9% al 18%

La seva conclusió és que si hi hagués una racionalització d’horaris i es treballés amb una jornada contínua, es podria dur a terme una major conciliació familiar, atendre i disfrutar amb la família, etc.

Així mateix, segons l’informe publicat el desembre de 2015 per l’Institut de Política Familiar, la conciliació laboral i familiar a Espanya és cada vegada “més defectuosa” a causa de la incorporació dels dos cònjuges al mercat de treball i l’allargament dels horaris laborals.

En aquest informe, més de la meitat dels enquestats considera que, amb la incorporació de la dona al mercat laboral, es veuen perjudicats els fills menors al càrrec. Sobretot, quan aquesta té una jornada laboral completa.

Pel que fa a l’extensió de les hores de treball, 8 de cada 10 persones consideren que els horaris són “molt estrictes i que haurien de ser més flexibles”. A més, asseguren que els horaris de sortida “afecten negativament a la conciliació”.

A tots els països europeus s’esmorza a la mateixa hora que aquí, però es dina les 13h i normalment a les 20h ja han sopat.   El temps que aquí es destina per dinar és de dues hores, mentre que a la resta de llocs oscil·la entre els 45 minuts i una hora. Això provoca que la jornada laboral s’allargui fins les 19h o 20h del vespre, i per tant, aquí el sopar és a partir de les 21h-22h.

 img_como_conciliar_la_vida_laboral_y_la_familiar_3859_orig

Conciliació cada vegada més defectuosa

Segons dades publicades el 2014 per l’OCDE, Espanya treballa una mitjana de 1.689 hores a l’any, per sobre d’Alemanya (1.371), Holanda (1.425) o Dinamarca (1.438). A més, els treballadors espanyols només poden dedicar 3,3 hores de mitjana a la llar i a la família, sent les dones (amb 4,29 hores) les que dediquen més temps, gairebé el doble de temps que dediquen els homes (2,32 hores), segons xifres extretes per l’IPF.

Un de cada 9 treballadors tenen flexibilitat horària

Així mateix i pel que fa a la flexibilitat horària, tan sols 1 de cada 9 espanyols (l’ 11,9%) té horari flexible, el que fa que Espanya sigui, juntament amb Portugal, el país de la UE28 amb menys flexibilitat laboral. El nombre de persones que s’acull a la jornada parcial a Espanya (15,9%) està per sota de la mitjana europea (20,4%) i “molt per sota” de gairebé tots els països de la UE-15.

D’altra banda, la pràctica totalitat dels ocupats (92%) no fan servir mai el teletreball, el que situa Espanya també per sota de la mitjana de la UE28 (13,5%). Mentre hi ha bastants països de la UE28 on 1 de cada 4 persones té teletreball, a Espanya és d’1 cada 14 persones.

Suècia: jornada laboral de 6 hores

Recentment diverses empreses públiques sueques van aprovar un règim de jornada laboral de sis hores, una mesura que fins llavors i segons diversos directius, permet que els empleats siguin més productius i que hi hagi menys baixes laborals. A Suècia, no així com a Espanya, s’entén que qui treballa més enllà de les cinc de la tarda no sap organitzar-se o no és eficient i és mirat amb recel.

A més, els països nòrdics van ser els primers a portar a la pràctica els permisos parentals tant per  pares com per mares. Aquests permisos es denominen “segurs” parentals i persegueixen ser un suport financer tant a llarg com a curt termini.

Així, per a les parelles que acaben de tenir un fill, l’assegurança a Suècia reemplaça al seu antic salari i se’ls garanteix a cada un dels pares el retorn al mercat de treball després del permís. Aquest ‘segur’ dura 16 mesos (480 dies) amb una prestació del 80% del salari dels 390 primers dies, mentre que els 90 dies darrers es remuneren segons una quantia fixa garantida igual per a tothom.

Què aconseguiríem concentrant els nostres horaris?

Segons l’estudi de SAGE el 40% considera que tindria més temps lliure per dedicar a les seves aficions, el 31% creu que fins i tot suposaria un estalvi econòmic ja que podrien menjar a casa o haurien de fer menys viatges, i  un 25% també considera que milloraria l’ambient laboral i la qualitat en el lloc de treball.

Una jornada compacta, segons el baròmetre Conciliació Edenred-IESE 2012, es traduiria amb  un increment de la productivitat del 19%.  D’acord també amb aquest estudi, els treballadors d’aquestes organitzacions es senten 4 vegades més compromesos amb la seva empresa i menys disposats a canviar-se de feina cap a entorns que la dificulten sistemàticament.

 Els avantatges associats a les mesures de conciliació són molts i variats:

  • Millora del clima laboral.
  • Més nivell d’identificació i compromís dels treballadors amb els objectius corporatius.
  • Atracció i retenció del talent.
  • Estalvi de costos derivats de l’absentisme, baixes laborals i rotació no desitjada.
  • Millora de la imatge que l’empresa ofereix als seus clients, accionistes i a la societat.
  • Increment de la productivitat a través de la creativitat i la innovació. 

Tot i així, segons l’estudi del SAGE, un 11% de les pimes espanyoles no recolza aquestes mesures de conciliació. El 69% pensa que es disminuirien les seves vendes (especialment en negocis d’hostaleria i comerç), el 32% considera que representaria un increment de costos al haver de contractar més gent per cobrir un nou horari de servei, i un 5% creu que les jornades racionalitzades implicarien masses hores de treball sense interrupció.

Les empreses també apunten que les noves tecnologies són un factor clau per afavorir la conciliació laboral i familiar: el 20% opina que ajuden sense posar-hi cap objecció, i  el 58% de les pimes i autònoms considera que els dispositius mòbils ajuden en la conciliació, però que s’han de saber “apagar” en el moment adequat.

Amb aquestes dades podem tenir una visió general de la relació sociolaboral de les pimes d’Espanya, que formen el 99% del teixit empresarial del nostre país i el 64% de la força laboral. Un pensament compartit per diversos representants d’empreses espanyoles, que defensen la implementació de mesures governamentals que les faciliti per tal d’afavorir aquesta conciliació amb els seus treballadors.

Quant a admin

L’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell fundat al 2005 és l’eix vertebrador que agrupa i gestiona totes les àrees que formen part de l'entorn econòmic del municipi i fomenta el desenvolupament local a través de la col·laboració i vincle directe amb la pluralitat de petites i mitjanes empreses.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Empresa i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.